25 DE NOVEMBRE 2018 - 102 ª TERTÚLIA LLETRAFERIDA: ¨LAS CORRECCIONES¨ de JONATHAN FRANZEN

    

                                   Amics contertulians,

              Una vegada més he optat per proposar-vos un escriptor nord-americà contemporani molt reconegut per tal de fer una ullada a la costa Est dels Estats-Units a través de l´univers de la família Berglund.

 

                       Las correcciones

Jonathan Franzen

Traducción: Ramón Buenaventura . 

L´edicio en català, també de Butxaca, Traducció : Alexandre Gombau

15 euros

Tiene e-book 


                                                  Tercera novela de Jonathan Franzen, Las correcciones —editada por primera vez en castellano en 2002— marcó un punto de inflexión en la trayectoria de su autor y lo consagró como uno de los más destacados escritores norteamericanos contemporáneos y uno de los más finos intérpretes de la compleja realidad de nuestra época. Con esta historia inmisericorde de una típica familia norteamericana, Franzen obtuvo el National Book Award y el Premio James Tait Black Memorial, fue finalista de los premios Pulitzer y Pen/Faulkner, vendió cuatro millones de ejemplares y su éxito alcanzó una dimensión internacional.  

De este meticuloso retrato de los Lambert emergen de forma brillante y profundamente humana las angustias y contradicciones de toda una sociedad, la norteamericana, y de una época, la última década del siglo XX. Alfred Lambert es un ingeniero de ferrocarril jubilado cuya percepción de la realidad empieza a resquebrajarse a causa de la enfermedad de Parkinson. Su esposa Enid, tras cincuenta años de matrimonio, sigue obsesionada con mantener el orden en su enorme casa de un próspero barrio residencial. Los tres hijos se establecieron en la costa Este años atrás, lejos del hogar familiar. El mayor, Gary, es un alto ejecutivo bancario, un modélico padre de familia acosado por el fantasma de la depresión. Chip, el segundo, tras su fracaso en el mundo académico, se ha enfrascado en un nuevo proyecto de dudosa legalidad. Y Denise, la menor, extremadamente competitiva, triunfa como chef de un restaurante de moda, pero sufre los reveses de una vida sentimental inestable. En el país, la realidad económica corrige las expectativas sobrevaloradas del mercado bursátil, mientras los medicamentos más avanzados corrigen los trastornos del ánimo. Pero, en el ámbito de la familia, ¿pueden los hijos corregir los errores de sus padres? Y en un orden de cosas más concreto, ¿logrará Enid reunir a todos sus hijos para pasar una última Navidad juntos?

Navidad juntos



                                           LA CRÍTICA


«A la vez divertida y desoladora, indulgente y despiadada, Las correcciones es testimonio del alcance y la profundidad de los placeres que proporciona la ficción excepcional.» David Foster Wallace

«Jonathan Franzen ha construido una imponente novela a partir de la incontenible conciencia de un matrimonio, de una familia, de una cultura entera.» Don DeLillo

«Franzen nos ofrece el retrato tragicómico de un país deteriorado.» The New Yorker

«Tan sagaz como las novelas de los escritores posmodernos más inteligentes [...] pero infinitamente más accesible [...] Franzen deslumbra al lector con personajes conmovedoramente humanos.» The NYT Magazine

«Una novela de elegante factura, perversamente inteligente [...] de las más ambiciosas de los últimos años.» Diego Doncel, El Cultural

«Una novela de aliento [...] posee humor, se toma y no se deja, como todo aquello que de verdad merece la pena.» J. M.ª Guelbenzu, Babelia

«Una novela que aspira a revitalizar el género, una metáfora de la década de los noventa y una saga de la familia americana contemporánea [...] se perfila como la primera gran novela del siglo.» Javier Martínez de Pisón, El País

«Franzen ha ingresado en la cúpula de los grandes escritores norteamericanos con una novela social que no es demagógica, con una novela intimista que no es autocomplaciente, con una novela visionaria que no es arrogante.» Sergi Sánchez, El Periódico

«Sucesivamente divertida y corrosiva, solemne y emocionante, Las correcciones no sólo muestra dos generaciones de una familia americana que intentan dar sentido a sus vidas, sino que abre además una ventana a un país inhóspito que avanza tambaleante hacia el nuevo milenio.» The New York Times
 

      Participants: 

    1- marga

    2-Montse

    3-Pep

    4-Silvia

    5-Josepina

    6-Pilar

    7-

    8-Margot

   

  

                                                 

Visitas: 435

Respuestas a esta discusión

El mapa de votants de Trump en relació a l’origen de la novel·la pot explicar com es la seva societat.

A banda, New York, la llibertat? O la possibilitat que pugui passar qualsevol cosa, perquè no hem negareu que l’aparicio del Misesvicius no és al·lucinant, porbre Chip...

Abans de respondre la Pilar, voldria apuntar que parlar que parlar de la familia Lambert sense un context polític i social sembla improcedent.
És l' era d' internet i de les tecnologies, del desenvolupament dels sistemes opperatius Microsoft i Windows . És la wra d' or de les grans fortunes americanes de finals del segle XX......( em sembla tant estrany parlar del XX com d' un temps ja passat, i a vosaltres?) fortunes afectades per les correccions dels mercats, correccions per cert que donen nom a la nostra lectura . És l' època de la transformació dels estats post- sovietics i, en particular Liruania i el impacte de la nova economia en les velles estructures econòmiques.
Còm molt bé observa la Pilar, la novel.la critica la style of life americana ; hi ha apunts sobre el refinament de la societat de consum, una exploració sobre la nova i cada vegada mes poderosa de la industria farmacèutica . Aixi, a l' obra, el que em crida molt l' atenció, l' autor conecta allò que és privat amb allò que es públic: la Pilar diu que la malaltia d' Alfred és la malaltia de la societat...., en efecte, lliga la psicologia individual amb les realitats material.

                                            Farà més que el simple projecte d' uns personatges amb un teló de fons de la societat americana contemporània, oferint descripcions precises d' un món dissenyat per la política internacional, noves tecnologies, consumisme econòmic, lliure mercat, estableix unir aquest retrat dels Lambert amb una visió , una complexa combinació de forces fruit de la globalització. Paraula clau, em sembla, ara n'he llegit ja meitat de la novel.la . 


                                            Encara no dic res sobre els personatges, no voldria fer Spoiler, però sí afegir, Pilar, que m' ha semblat molt interessant aquest plànol que ens has penjat sobre les votacions Clinton- Trump i la relació directa en el món de la novel.la. El conservadorisme banya el Oest Mitjà americà !!!.

S´ha esborrat. 

Bé, el que deia és que a més d´un retrat de l´american style of live, la novel.la és una crítica d´una societat que s´ha cregut que el consumisme capitalista faria la seva felicitat. Una societat que s´ha cregut les seves propies mentides i viu immersa en l´obsessió pels diners, el control, la competivitat, i així estant.....

No només a amèrica, aquests comportaments són extrapolables a altres llocs.

Ens pinta una família, la de Gary i Caroline, que depenen dels fàrmacs i de les compres, que ho són tot menys feliços i els nens, els presenta amb una bona dosi de cinisme.  (Caleb com a hobby vol posar  una càmera de vigilància a la cuina !!!!) jeje

Entre broma i broma, l´autor va analitzant....I és brillant perquè 

Recorda a alguna pel.lícula de Woody Allen

i és brillant perquè ho fa anant al fons de la qüestió a través dels personatges. 

La part aquesta dels personatges, a mí, m´està interessant molt.

    

                      Efectivament, Marga, aquesta societat obsessionada  pels diners, competència , fàrmacs, compres són conseqüència del món capitalista i globalitzat , és a dir, consumisme i política internacional . I què vull dir en això respecte als personatges? , doncs que allò que és familiar, allò que és domèstic serà mostrat en relació a l´ampli panorama del canvi global . ( per exemple, parla de sentiments en termes econòmics, ja en parlaré més extensament  aviat).

                    Un mercat globalitzat crea una internalització creixent de la cultura. Afecta doncs la percepció social i la representació cultural del món, per això coincideixo amb tu, Marga . no només a Estats- Units, aquí ja patim aquests mals........de vegades, sembla que el món sigui més petit i més homogeni.

                                                                       Midland Pacific Railroad

                

                                         Molt ben trobat això de la semblança amb Woody Allen !! . Chip focalitza molt en aquesta idees, els seus excesos, els seus comentaris, :

"sense diners casi no ets un home"

              El personatge és un retrat satíric i fosc de l´impacte del consumisme en la vida personal.

file:///C:/Users/Margot/Desktop/Alan%20Jackson,%20Nashville.html

Lectors de'n Franzen, sapigueu que la vostra lectura surt referenciada al llibre de la Claudia Piñeiro. Això que fan alguns escriptors d'anomenar llibres o altres obres. Serà pel fet de ser americans tots dos, amb les diferències entre el sud i el nord, és clar. Bon cap de setmana!

https://youtu.be/4zAThXFOy2c

                                                                    Nebraska

                                      Ara m´he fixat en les descripcions del Mig Oest americà , i de Saint-Judes, lloc tradicionalista, de centres comercials , psiquiàtrics estatals, " culebrons" i concursos . El habitant de Saint-Judes corrent pesa 15 o 20 kgs de més , van en monovolums, jerseis de colors pastis , cabell tallat a la manera prusiana, consumeixen empanades  , practiquen jocs de taula , gent fora d´onda i sense gust ( no oblidem que Franzen és nascut a Illinois i,pel que sembla, detesta el Mig Oest ). 

     

                                                    https://youtu.be/MoBlmp9cOL4?list=RDMoBlmp9cOL4

       

                          Moltes gràcies, Montse per l´aportació. Ara ja tenim la conexió entre els nostres dos autors!.

                          Bon cap de setmana!

Molt tradicionalista, i tant,  sembla mentida que EEUU siguin el país on els anys 60 hi havia els moviments de protesta, 

les manifestracions contra la guerra del Vietman,, els moviments feministes, l´esclat del la filosofia hippye, Joan Baez, Bob Dylan, etc. etc.  

Han anat enrera ? o no s´han mogut de les seves tradicions integristes ????  

50 anys no els han servit de res ? 

Penso que aniria be comparar aquest llibre amb algun altre,  on es reflexi la societat d´aquells anys, estaria bé.....

RSS

Bájate la nueva APP de Gruppit!

© 2018   Creado por Clan-2000 - Politica de Cookies http://www.clan-2000.com/cookies   Tecnología de

Emblemas  |  Reportar un problema  |  Términos de servicio