La ment i els tres monos savis.

Diu una llegenda japonesa, que els Tres Monos Savis, van ser enviats pels déus a la terra, per castigar les males accions dels humans.

El mono sord (Kikazaru), amb el seu sentit de la vista, observava sense perdre detall, totes les coses dolentes que succeien, per despres trasmitir-ho a Mizaru.

Mizaru (el mono cec), amb el seu sentit auditiu aguditzat, escoltava atentament el què deia el mono sord del que havia observat, per després comunicar-ho a Iwazaru.

Iwazaru, tot i que era mud, prenia les decisions davant les observacions i comentaris dels altres monos i dictava el càstig que rebrien els que cometien faltes.

Hi ha diferents interpretacions. Una fa referència a : No vegis el que és dolent, no escoltis el que és dolent, no diguis amb malicia. (es podria fer una altre post !! :D )

Una altre que es dona és : "no escolto, no veig, no parlo". Es a dir, ens desentenem del que passa al voltant.En el món exterior. La manera ràpida d'evitar els problemes.

A mi m'agrada més adaptar-ho al món interior de cadascú. El ser humà és com una casa, que té 5 finestres (els cinc sentits) i la nostra ment és com un mono inquiet i jove. Només fa que mirar per totes les finestres, amunt i avall, per veure tot el que hi ha fora (olors, imatges, sorolls...), agradables o no, i que ens genera agitacions positives o negatives.

Al igual que els monos savis, no volem veure quin es l'origen d'aquesta agitació interna. No volem escoltar-nos, per no voler admetre que potser la culpa es nostre. No volem parlar-nos, per no haver d'anar a l'arrel del problema. Tot va a parar al mateix punt : la Segona Noble Veritat de Buda (l'origen del patiment).

Ens es més fàcil projectar aquesta agitació, aquest patiment a l'exterior : en una persona, en un obejecte, en una situació... Aixi la ment es queda tranquila i relaxada. Però això només funciona al nivell conscient. Hem tapat, momentaneament, aquest patiment i tenim una tranquilitat relativa.

Fent el que fan els monos savis, només tenim una harmonia a la superficie, cara l'exterior i creiem que ja n'hi ha prou. Però en realitat, tenim una bomba de rellotjeria dins nostre. No hem atacat l'agitació. Està allà, en stand by, fins la propera. Desviar l'atenció es només fugir del problema.

Al igual que ens enfrontem als problemes del món exterior, perquè nos ens enfrontem als problemes que surgeixen a l'interior? Observem la ment, com Kikazaru. Busquem quin és el patiment que fa que estiguem agitats. Parlem-nos con el Mizaru, avarigüem perqué estem amb aquesta agitació (ira, por, odi, cobdicia...) i fem que Iwazaru actui.

I com ho pot fer en Iwazaru, per tranquilitzar aquesta ment agitada? Doncs mirant-nos cap a l’interior. Fent Vipassa. Observar les coses tal i com son, no com semblen ser o com volem que siguin. I per observar el nostre interior, hem de calmar la ment, fent que es concentri en un únic objecte (no en el guirigall d'informació que rep): la respiració. Posar l'atenció conscient en la respiració. No hem de regular la respiració, sinó, observar-la, amb naturalitat. D'aquesta manera, la ment es relaxa.No està com un mono inquiet i aixi podem anar cap a dins.

I per recordar que m'he d'escoltar, observar-me i parlar-me, el dissabte, sense voler-ho (casualitat...nusé :D), vaig anar a parar a una tenda on tenien 3 espelmes amb la forma de cada mono !!! :D

Doncs apa, a cada moment tinc el recordatori a sobre la taula !!

perquè nos ens enfrontem a les agitacions que surgeixen a l'interior?

OBSERVEU-VOS I DISFRUTAREU MÉS DE TOT !

Enric