28 de maig de 2017- LXXXVIII trobada lletraferida: "Tuyo es el mañana", de Pablo Martín Sánchez

Doncs bé, companys, ja va sent hora que us apunteu a la lectura d'aquest llibre:

(grrrrr... ràbia, ràbia... autografiat...)

Us adjunto els enllaços que ja vaig posar a la presentació (webs de l'editorial i l'autor), i hi afegeixo el de l'Oulipo (obrador -o taller- de literatura potencial), grup al que pertany el Pablo Martín Sánchez. Així m'estalvio de posar la informació sobre l'obra i sobre ell: navegant, la podeu trobar.

N'aniré afegint més. També me'n podeu suggerir, com qualsevol mena de coses. Entre tots ho farem tot!

http://www.acantilado.es/catalogo/tuyo-es-el-manana/

http://www.pablomartinsanchez.com/obras.html

http://oulipo.net/

Més enllaços

Entrevista amb l'autor:

http://www.verbalia.com/es/entrevistas/pablo-martin-la-literatura-e...

Article de Revista de letras:

http://revistadeletras.net/pablo-martin-sanchez-de-la-orquesta-de-l...

Article de El Periódico de Aragón:

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/escenarios/escritura-co...

Entrevista amb Pablo Martín al 33:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/5645047/

Us espero!!!

1- Virtuts

2- Marga

3- Pep

4- Teresa

5- Margot

6- Pere

?- Rosa

Visitas: 712

Respuestas a esta discusión

    Hola a tothom,

                        La calor, molt sobtada, Pep, i a més a més,jo, dispersa, amunt i avall, la qual cosa no m´ajuda a dir quelcom sobre aquesta novel.la de difícil comentari encara que de lectura fàcil .

                        

                      El que m´ha interessat és el retrat de l´etapa  que tots vàrem viure de revolta, manifestacions, atemptats, eleccions, amnisties ,és un document de la Transició però relatat a través de la vida dels sis personatges.

                      Aquestes sis veus conflueixen a través de l´unitat de temps, per què transcorren en un sol dia, un 18 de mars, dia de naixement de l´autor, (un peix com jo ) , amb l´atzar com a motor de confluència , personatge anònims, sense un interès especial i que semblen representar diferents punts de vista.....no sé si això és cert, ja em direu què en penseu .

                     Hi ha molts temes encetats, apart del document social sobre la Transició ja esmentat , parla de l´Universitat, de robatori de nadons, de tortura,de solitud i vellesa , de relacions amoroses i sexuals, d´assetjament escolar, etc.

                    

                    Respecte a l´estil , crec que té un ritme molt mesurat, estudiat , però alhora és de fàcil lectura ; és un text múltiple per les combinacions d´estructura, com ja ens ha explicat la Rosa , amb la construcció de relats aparentment senzills de vides anònimes, i també un relat autobiogràfic amagat .

                    Afegir que jo no sóc una afeccionada en aquest tipus de "construcció narrativa, literària", per tant. més que un interès, ha despertat en mi, curiositat .

Hola a tothom, fa poc que he començat per tant puc dir poca cosa, però així d´entrada, el llibre em sembla més un guió cinematogràfic, aquesta escriptura amb descripcions minucioses de l´acció del personatge ho fa pensar.

Els personatges semblen acceptar el que els passa, amb una forma de conformisme cínic, és a dir, no tenen esperança de cap tipus, viuen la seva quotidianitat... com si la vida fos un tràngol que s´ha de passar..

."Lloras porque al fin has llegado a este inmenso escenario de dementes....." no calen paraules.....

No sé si és així tot el llibre, de moment....ja direu si esteu d´acord

Gràcies a totes dues per dir la vostra. Entenc que no és el teu tipus de llibre, Margot. Pel que fa a resta del que dius, d'acord en tot.

Respecte al que dius tu, Marga, jo no crec que es tracti d'una actitud conformista o de qualsevol altra mena, sinó més aviat d'un compromís de l'autor de transmetre'ns estrictament la consciència dels fets, sense massa comentaris. L'exemple que poses pertany a un dels fragments dedicats al nasciturus, en segona persona. Però a les narracions en primera persona dels sis personatges hi ha molt pocs comentaris. En això s'allunya de la tradició del monòleg interior, més aviat psicològic, intimista. Hi ha un predomini clar dels verbs, els narradors es limiten gairebé a constatar què passa, què fan. Diguéssim que és una novel·la més aviat "conductista", on si hi ha alguna mena de psicologia és a través de l'observació d'estímuls i respostes.

Sí Rosa, estímul-resposta, però tenen "un mal rotllo".... 

El que si es veritat es que és l´antítesi de la poesia, del romanticisme, del discurs filosòfic a que estem acostumats, i tan pragmatisme, en fi, ja parlarem , hi ha moltes coses a dir 

Jo no veig mal rotllo en tots els personatges ni en tots els moments. Al contrari, crec que el fet de limitar les veus narratives gairebé al present i a l'acció treu ferro a la història. Pensa en què passaria si el xilè (que crec que no és xilè, sinó que ha viscut a Xile) rememorés fil per randa les tortures, o si el pobre Solitario ens expliqués la seva trista vida de gos més enllà dels somnis on "se li escapa".

Que el llibre no és poètic ni filosòfic ni romàntic, doncs no. Que això sigui un defecte, ja no sé què dir. En general, no ho crec pas. En aquest cas, diria que potser les qüestions d'estructura li treuen una mica de vidilla, voluntàriament o no. Que potser és massa "pensat". Ja vaig dir que el primer m'estava agradant més...

Miraré si trobo alguna cosa sobre el perquè les diferents veus són com són (gairebé limitades al present, a les accions).

hola Rosa,

He estat llegint un altre llibre i no podia començar amb aquest.

Ara ja m'hi he posat però no se si podré anar diumenge, en fi estic una mica liada però ja us diré.

Gràcies

No pateixis. Tens uns dies per pensar-t'ho, pel que fa al dinar. I pel que fa a la tertúlia, com que no hi ha pas superàvit, fins l'últim moment et pots apuntar.

Es comunica a tothom que ja està obert el post per al dinar!

A veure qui l'estrena...

Llibre acabat, de la meitat cap al final m´ha anat agradant més. Escriu molt bé, tot i que a vegades es fa una mica pesat anar seguint cada pas d´acció dels personatges.

He trobat molt aconseguit el moment que per fi coincideixen els 6 protagonistes a la casa, el gos a dalt, la Clara al menjador, el Sr, Raich lligat, la Carlota i el Gonzalo per allà, i el retrat per terra... bo!

L´ambientació aconseguida, es situa a l´any 77, sens dubte: El papus, el tele-expres, (que sortia a la tarda), el Simca, els vestits,,,, etc.etc.

Penso que el llibre es com un joc, amb el rerafons d´una època .

El to del llibre és "poc esperançador", amb ironies i detalls escabrosos, on els personatges estan "contrariats/enfadats" i poc contents.

Ens veiem diumenge

Rosa no havia vist el teu comentari.  No, no té perquè sé un defecte que no sigui poètic, es veritat.

"Penso que el llibre es com un joc, amb el rerafons d´una època". Clavat.

Companys, us recordo que queden unes 24 hores per apuntar-se al dinar...

RSS

Bájate la nueva APP de Gruppit!

© 2017   Creado por Clan-2000 - Politica de Cookies http://www.clan-2000.com/cookies   Tecnología de

Emblemas  |  Reportar un problema  |  Términos de servicio